Tecnologia contra la violència

Les estadístiques sobre violència de gènere incorporen en els últims anys noves dades interessants. Es tracta de l'ús de noves tecnologies ideades per a protegir les víctimes dels seus agressors.

A més de reflexar el flux de trucades d'auxili al 016, s'incorporen els dispositius GPS que permeten detectar qualsevol infracció de l'agressor i el nombre de dones (que augmenta cada any) que utilitzen el sistema de teleprotecció.

De moment sembla que descobrim nous usos socials de la tecnologia.

http://www.elmundo.es/yodona/2008/07/28/actualidad/1217255439.html

http://www.elpais.com/articulo/sociedad/55/mujeres/muertas/2009/violencia/machista/276/2008/elpepusoc/20100112elpepusoc_9/Tes

Denúncies

No cal pujar fins a Suècia per conèixer la realitat de la violència de gènere. Sovint ens comparem amb els veïns nòrdics, intentant imitar el seu model de vida per aconseguir el seu estatus. Llàstima que de moment siguin coses com aquesta les que uneixin el nord i el sud.

Tornant a Espanya, és un fet que en els últims anys ha augmentat el nombre de denúncies per maltractament. L'enduriment de la llei ha fet augmentar mínimament la seva eficàcia i és normal que les víctimes sentin una mica menys de por a les represàlies i confiin una mica més en el futur.

Desde 2007, les xifres milloren. Segons l'Observatori de la Violència de Gènere, dependent del Ministeri d'Igualtat augmenten les denúncies i es redueixen els casos, encara que de forma molt moderada.

Entenc que augmenti el nombre de denúncies, el protagonisme del tema als mitjans, encara que sovint tingui un rerefons de campanya política o de negoci del morbo. La mediatització ha tingut efectes positius.

En molts casos es tracta de dones molt tancades dins el seu entorn: la casa, el barri,..és important que els arribi una sortida possible.

La dona és cada vegada més independent i autònoma, i allà on no ho és o no pot ser-ho, almenys té una educació i coneix els seus drets. Tot i que a Espanya l'emancipació femenina o tot just acaba de començar, hauria de poder contrarrestar la violència del masclisme.
Si amb l'educació (cada cop més lluny de la religió) no s'aconsegueix un canvi moral, si que es lluita perquè la dona aprengui a respectar-se i a fer-se respectar, en igualtat de condicions.

No entenc que no funcioni l'estat d'alerta que obre la llei...sense ser una amenaça directa, ara l'home és conscient de les conseqüències que tindran les seves accions.

Quan l'exmarit, l'excompany, l'examant, assassina i arriba fins a les últimes conseqüències, mor al costat de la seva estimada. Com es pot lluitar contra aquesta classe d'amor? Aquest fanatisme possessiu pot desaparèixer amb alguna espècie de tractament?

Una cosa tinc clara. La llei, la presó i el càstig són solucions momentànies.
El macho español encara és molt viu.

Balance de los datos de violencia de género en 2009

http://www.observatorioviolencia.org/documentos.php?id=240

LA VERDAD, Y NADA MÁS QUE LA VERDAD

"Seamos sinceros y reconozcamos a este hombre por lo que vale en vez de criticar su talento capitalista en secreto. ¿Qué hay de malo en que ganara algo con todo esto? Lo que es seguro es que nuestro dinero ha estado bien invertido, ¿o no? Es un tipo listo siempre dispuesto a ganarse un dólar si se presenta la ocasión. Nunca ha intentado ocultarlo, ¿verdad? ¿Por qué ocultarlo nosotros entonces? Su actitud respecto a estas argucias es franca y sincera y la apoyo totalmente, igual como apoyo nuestro querido y viejo sistema capitalista de la libre competencia individual, camaradas, estoy a su favor y a favor de su obstinada desfachatez. (....)
Me siento obligado a defender el honor de mi amigo como un buen timador (...)
Un buen chico, ya lo creo. Se avergonzaría hasta las lágrimas si descubriera algunos de los altuistas motivos que la gente ha querido ver detrás de sus triquiñuelas. Lo consideraría un insulto a su pericia profesional."

Alguien voló sobre el nido del cuco, Ken Kesey

Aceptar la naturaleza humana y no aceptar la mentira.

Nuestro egoísmo es una esencia innata, nuestra honestidad una virtud. Ambas compatibles para un mundo más libre.

La película

Los hombres que no amaban a las mujeres
(Män som hatar kvinnor)

Calificación: no apta para todos los públicos.

Sinopsis: un periodista maduro y atractivo se ve obligado a abandonar momentáneamente la profesión tras perder un juicio por difamación y con un futuro ingreso en prisión. De repente, se pone a las órdenes de un multimillonario, de quién recibe el encargo de encontrar a su nieta desaparecida hace años en extrañas circunstancias. Por otra parte, una joven con un pasado de internamiento, una hacker rarita y fashion, torturada y vejada por su tutor legal, se interesa por el caso y acaba colaborando con el periodista de investigación. Juntos consiguen, no sabemos muy bien como, desentrañar el asunto antes de que él deba emprender su aventura carcelaria. La trama interés con los esporádicos e inesperados encuentros sexuales de los protagonistas.

Crítica: cuando leemos, nuestro cerebro imagina de forma automática cada frase, cada capítulo. Para el escritor, también es más fácil construir cada escena de la historia, darle una estructura, una descripción a fondo, un porqué a cada acción. Un tipo de director valiente es aquel que se atreve con la adaptación de una novela; dispone de menos tiempo para explicar la historia, enseñar el contexto, presentar los personajes. Cuando se trata de un thriller policíaco la cosa se complica aún más...todos las piezas deben encajar y la resolución final debe ser emocionante y explosivana...una revelación de todos los misterios anteriores.
Miré esta película con gran predisposición, aunque aún no he encontrado ninguna que supere al propio libro. Todos mis temores tenían fundamento. La historia partida, sin sentido, los personajes anticarismáticos y canvios inventados de la trama. (..........)fue valiente, sí, pero torpe. Tenía en sus manos una fuente de dinero (x3) y solo consiguió contratar buenos actores y rodar en escenarios maravillosos.

Aunque mi criterio cinematógrafico no va más allá de una opinión personal, creo que el mayor interés alrededor de la película es saber que opinaría Larsson o en qué dirección hubiera canviado el resultado final si él se hubiese involucrado en el proyecto.

El Trailer

http://www.youtube.com/watch?v=B0Bmo-2zgW8

La Crítica

http://www.fotogramas.es/Blogs/PREGUNTAS-ESTUPIDAS/POR-QUE-LOS-HOMBRES-NO-AMAN-A-LAS-MUJERES-Y-ENCIMA-CONTINUA-LA-GUERRA-ALMODOVAR-BOYERO-HERMOSO

http://www.filmaffinity.com/es/film675920.html

La verdad nos hará libres

Esta Suecia descrita por Larsson como una sociedad controlada, corrupta e immoral y denominada como una sucursal del infierno por Mario Vargas Llosa, goza de la confianza de sus ciudadanos gracias a un control social que consigue mostrar la realidad según sus propios intereses. La crítica principal no ataca la sociedad del bienestar, sino la idea de una pretendida sociedad del bienestar, con una igualdad desigual, una justicia injusta y un Estado immoral que predica principios morales.

Esta situación hipócrita necesita, sin duda, un giro político, que tuviese como consecuencia un giro moral. El primer objetivo consistiría en abrir los ojos, enseñar a los ciudadanos qué es lo que ocurre realmente, qué intereses mueven las acciones y en qué grado son realmente libres.

No es una mala idea el intentar usar el periodismo para esta ceremonia de iniciación al mundo real (es decir, a la cruda realidad) porque, aunque muchas veces nos creemos realmente supicaces y cosncientemente manipulados, ni por asomo nos imaginamos hasta donde llega el poder para controlarnos.

Larsson propone una nueva era del periodismo. Recuperar sus valores esenciales de oposición y crítica del poder, su protagonismo social como investigador y abogado al servicio de los ciudadanos; sin menospreciar la importancia de los avances de la nueva sociedad: el uso de las nuevas tecnologías como instrumento para controlar al Estado, y no al contrario.

Estos son si duda demasiados canvios para asimilar. Una democracia que imponga una cultura del terror y a ella misma como servicio de seguridad nacional, sabemos que solo busca legitimarse como celadora de toda la información. Pero si le hacemos concesiones de tanto valor, deberíamos ser más exigentes.
Las personas a quién confiamos nuestros secretos son las que nos transmiten más confianza, de ellas no podríamos esperar una traición, por eso nos confesamos, nos atamos a ellas de forma vitalicia voluntaria.

Mario Vargas Llosa defiende el poder la obra de Larsson:

http://www.elpais.com/articulo/opinion/Lisbeth/Salander/debe/vivir/elpepuopi/20090906elpepiopi_11/Tes

Descubro algunas iniciativas de nuevo periodismo:

http://elproyectomatriz.wordpress.com/

L'Orígen de tot

"Quin excel·lent exemple del poder del vestit era Oliver Twist! Embolicat en una flassada que fins aleshores havia estat el seu únic abric, podia haver estat el fill d'un nobe o el d'un captaire; hauria estat difícil al més
altívol estrany d'assenyalar-li el propi estament en la societat. Però ara que estava embolicat en velles robes d'indiana que s'havien tornat grogues de fer el mateix servei, fou senalat i retolat, i ocupà de seguida el seu lloc - un fill de la parròquia...l'orfe d'un hospici...l'humil bordegàs mig mort de fam...destinat a ésser tustat i bufetejat a tot arreu...menyspreat per tothom i compadit per ningú. Oliver cridava vigorosament. Si hagués pogut saber que era un orfe deixat a les tendres sol·licituds d'Obrers o Inspectors de la parròquia, potser encara hauria cridat més."

Oliver Twist, Charles Dickens
Capítol 1. Tracta de l'Indret on nasqué Oliver Twist i de les circumstàncies del seu naixement.

El moment de la nostra arribada al món és un dels més decisius de la nostra vida. Quan, on i com. No marca el nostre destí però si que ens conforma una personalitat pròpia i una manera d'afrontar la vida. El més injust, però també potser el més interesant, és que sigui el nostre origen el que determini el paper que ens tocarà jugar dins la societat, però sobretot el que la nostra presència representarà per als demés. Sense adonarno-se'n podem infondre perill, por, respecte, amor, admiració, indiferència,...

Com a exemple un dels casos més extrems, dins el cicle Millenium, d'injustícia marcada pels orígens. La vida de la Lisbeth ha estat marcada pel despreci i la marginació. Sembla que demostra uns símptomes clars de trastorns psicològics, que deriven en problemes per relacionar-se i integrar-se.
Al principi de la saga, comencem a notar que potser són precisament els anys d'internament i de vigilància forsosa els que l'han fet crear-se aquesta muralla.
Finalment descurbim la veritat l'origen de tots els fets que marcaran la seva vida des de la infància. La fugida del seu pare com a exespia sota protecció sueca, la seva història d'amor i violència amb una jove que portarà al naixement d'una criatura. La Lisbeth nena, abans i tot de crear-se una personalitat pròpia i de ser conscient del que representa la seva arribada al món, reconeix en el seu pare la figura d'un maltractador.

Tenir, sense saber-ho, una informació privilegiada i per tant perillosa, marcarà el seu rol, com la tractaran els demés, com haurà de ser internada, amagada, intentant ferla invisible.