dimarts, 19 de gener del 2010

Denúncies


No cal pujar fins a Suècia per conèixer la realitat de la violència de gènere. Sovint ens comparem amb els veïns nòrdics, intentant imitar el seu model de vida per aconseguir el seu estatus. Llàstima que de moment siguin coses com aquesta les que uneixin el nord i el sud.

Tornant a Espanya, és un fet que en els últims anys ha augmentat el nombre de denúncies per maltractament. L'enduriment de la llei ha fet augmentar mínimament la seva eficàcia i és normal que les víctimes sentin una mica menys de por a les represàlies i confiin una mica més en el futur.

Desde 2007, les xifres milloren. Segons l'Observatori de la Violència de Gènere, dependent del Ministeri d'Igualtat augmenten les denúncies i es redueixen els casos, encara que de forma molt moderada.

Entenc que augmenti el nombre de denúncies, el protagonisme del tema als mitjans, encara que sovint tingui un rerefons de campanya política o de negoci del morbo. La mediatització ha tingut efectes positius.

En molts casos es tracta de dones molt tancades dins el seu entorn: la casa, el barri,..és important que els arribi una sortida possible.

La dona és cada vegada més independent i autònoma, i allà on no ho és o no pot ser-ho, almenys té una educació i coneix els seus drets. Tot i que a Espanya l'emancipació femenina o tot just acaba de començar, hauria de poder contrarrestar la violència del masclisme.
Si amb l'educació (cada cop més lluny de la religió) no s'aconsegueix un canvi moral, si que es lluita perquè la dona aprengui a respectar-se i a fer-se respectar, en igualtat de condicions.

No entenc que no funcioni l'estat d'alerta que obre la llei...sense ser una amenaça directa, ara l'home és conscient de les conseqüències que tindran les seves accions.

Quan l'exmarit, l'excompany, l'examant, assassina i arriba fins a les últimes conseqüències, mor al costat de la seva estimada. Com es pot lluitar contra aquesta classe d'amor? Aquest fanatisme possessiu pot desaparèixer amb alguna espècie de tractament?

Una cosa tinc clara. La llei, la presó i el càstig són solucions momentànies.
El macho español encara és molt viu.

Balance de los datos de violencia de género en 2009

http://www.observatorioviolencia.org/documentos.php?id=240

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada